Condicions de vida
1. La cultura de la pobresa
La cultura és un seguit de valors que es segueixen en un determinat grup social.
En el tercer món, s’aplica un nou concepte de la cultura, la cultura de la pobresa, introduït per l’antropòleg Oscar Lewis.
L’estudi d’aquest antropòleg que va estudiar durant els anys 60 concloïa amb la idea que tots els ciutadans d’aquestes regions compartien una sèrie de característiques, entre elles: l’odi a la policia i al govern, la desconfiança al govern, el cinisme davant de l’església i l’escassa o nul·la planificació de futur.
Aquesta cultura es caracteritza per una actitud que perpetua la incapacitat per escapar de la seva classe baixa.
És un concepte estructural definit per institucions socials excloents que creen i mantenen aquest cicle de pobresa.
Aquest concepte va ser criticat i rebutjat per molt antropòlegs per culpar a la víctima i ser poc comprensiu davant les condicions polític-econòmiques que fan de la pobresa un fet inevitable per a alguns.
Avui en dia encara roman a la cultura popular aquest concepte tot i ser incert.
Foto de Pixabay
2. Sanitat
La sanitat dels països pobres és per norma general bastants indesitjable, i en moltes ocasions o bé ineficaç o simplement nul·la, es calcula que al voltant de 22000 milions de persones es troben en aquesta situació.
Es calcula que més de 1.200 milions de persones no disposen d’aigua potable i que al voltant de 3 milions de persones moren per la consumició d’aquesta aigua contaminada i al voltant de 2,2 milions per deshidratació en casos de diarrea, també causada per la consumició d’aquesta aigua no filtrada.
A aquestes morts també s’ha de sumar les causades per complicacions de part en condicions insalubres, aproximadament mort una dona cada minut a causa d’aquestes, a aquestes xifres s’ha de sumar 1 milió de infants morts anuals a conseqüència de la mort de la seva mare.
Totes aquestes morts podrien ser evitables amb una reduïda intervenció preventiva i curativa i una atenció domiciliària.
3. Educació
L’educació que es rep en aquestes regions és també ineficient, el problema al qual es presenten és una incapacitat econòmica i de voluntat política per respondre a les necessitats educatives de la seva població.
Només entre el 10 i 40% de la població infantil acudeix a centres escolars, a més, una gran part d’aquests es veuen obligats a ajudar en l’economia familiar treballant des d’una edat molt prematura que conseqüentment es deixa a l’educació en un segon pla
Foto de Wikipedia
4. Tradicions que condemnen al subdesenvolupament
Anteriorment hem parlat de la cultura de la pobresa, que és un concepte que no es considera verídic.
Però tot i això, són les tradicions que en una gran part les que condemnen a la pobresa?
No cal parlar de aberracions com la mutilació genital femenina que avui en dia encara en 29 països d’ Àsia i Àfrica continuen practicant. La legalització de matrimonis forçats i fins i tot la no recriminació de violacions, que depraven a una discriminació de gènere perpètua.
Estem parlant de cultures on es superposa les creences per davant dels drets individuals humans, especialment els de les dones. Aquest fet, impossibilita el progrés d'una societat tolerant i capaç d'evolucionar així per aconseguir acabar amb la pobresa.