
El Tercer Món i el Neocolonialisme
El concepte del Tercer Món
El concepte del Tercer Món sorgeix durant la Guerra Freda per l’economista i sociòleg Aufred Sauvy al 1952, que va fer un símil amb la societat de l’antic regim francès. Es va utilitzar per primer cop en un article titulat 'Tres mundos, un planeta', en el qual es referia als països de l’ Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Foto de Wikipedia
Aquest concepte sorgeix a causa de la descolonització dels països que els deixa fora de l’alineació del sistema bipolar mundial, per tant, es consideren països neutrals en el Guerra Freda. Aquest és el motiu pel qual es parla d’una gran majoria de països antigament colonials pertanyents al Tercer Món.
El Tercer Món es definia així per contraposició al Primer Món (països capitalistes) i el Segon Món (països comunistes).
Més recentment, als anys vuitanta sorgeix l'expressió Nord-Sud, que exposava un món dividit en dos: un Nord ric i un Sud pobre. Aquesta definició respon al fet que la majoria de països desenvolupats es situen al Nord mentre que els altres països al Sud.
Aquests països comparteixen un seguit de característiques comunes com són:
-
Mal-nutrició
-
Analfabetisme
-
Alta mortalitat i pandèmies
-
Recursos malbaratats
-
Agricultures poc prolíferes
-
Poca població urbana i una minoria de classe mitjana
-
Subdesenvolupament industrial
-
Inexistència de sector terciari
-
Taxes elevades d’atur i casos d’explotació infantil
-
Renda per Càpita minoritària
-
Dependència econòmica
-
Desigualtats Socials
-
Taxa de natalitat molt alta
-
Pobresa